Descuento:
-5%Antes:
Despues:
22,80 €L'estructura de les revolucions cientÃfiques és probablement l'anà lisi hist.rica i filos.fica més influent del segle XX.
En aquest assaig, persuasiu i provocador alhora, Kuhn parteix del pressup.sit que la ciència té un passat que no podem negligir. Ara bé, all. que hem d'estudiar amb cura no és tan sols la teoria, sinó també la prà ctica real dels cientÃfics; per aix. Kuhn parla sobretot dels practitioners, dels "practicants" d'una ciència.
El resultat a què arriba l'historiador que utilitza aquests conceptes és que, al llarg dels segles, la ciència ha estat lligada a prà ctiques intel·lectuals i socials molt diverses -¿que potser parlen de la mateixa realitat la mecà nica newtoniana i les ciències ambientals? Aquesta diversitat sovint és acumulativa, per. no sempre. De vegades sorgeixen enfrontaments irreconciliables entre cientÃfics. Llavors l'única manera de resoldre's és una revolució, un canvi traumà tic en les institucions i les maneres de fer i pensar dels cientÃfics implicats. Que tanmateix puguem parlar encara de progrés és el tema del darrer capÃtol del llibre.