El sagrat i el profà

Mircea Eliade (Bucarest 1907 - Chicago 1986) és considerat un dels grans historiadors de les religions del segle xx. Després d'estudiar filosofia a la universitat de Bucarest i de completar la seva formació  a Itàlia, l'any 1928 viatja a l'India, on durant tres anys estudiarà sànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia i hist.ria de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandona Rumania definitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·la ùl'any 1945ù a París. El 1950 coneix Jung i s'integra en el Cercle d'Eranos. El 1956 és nomenat professor d'hist.ria de les religions a la universitat de Chicago, on s'instal·la definitivament. Hom ha distingit quatre tipus d'escrits en la producció d'Eliade: l'obra literària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmics monogràfics i els textos que exposen la metafísica de l'autor (considerada per ell mateix la seva principal contribució a la hist.ria de les religions). El sagrat i el profà pertany a aquesta última tipologia de l'obra d'Eliade.
 «El sagrat i el profà constitueixen dues modalitats de ser en el món, dues situacions existencials assumides per l'home al llarg de la seva hist.ria. Aquestes maneres de ser en el món no interessen només a la hist.ria de les religions o a la sociologia [...]. En última instància, les maneres de ser sagrat i profà depenen de les diferents posicions que l'home ha conquerit en el cosmos; interessen tant el fil.sof com qualsevol investigador desitjós de conèixer les dimensions  possibles de l'existència humana. [...] El nostre prop.sit principal és presentar les dimensions específiques de l'experiència religiosa, posar en relleu les seves diferències amb l'experiència profana del món.»
 El sagrat i el profà, una de les obres més celebrades de Mircea Eliade, constitueix una introducció general a la fenomenologia i la hist.ria de les religions: una descripció acurada i precisa de l'homo religiosus present tant en les societats «arcaiques» com en les contemporànies.